SUV més potent del món. O més ben dit, el SUV de luxe més poderós del món, prefereix dir la marca Aston Martin per poder per no entrar en conflicte, amb els Jeep Grand Cherokee Trackhawk i Dodge Durango SRT, forts també de 707 ch.
És cert que el DBX 707 és un vehicle que entra en un registre molt diferent. I no només perquè aquest és tècnicament encara en la fase del prototip.
Tobias Moers, ha participat ell també en la validació i proves, del nou DBX 707. Tobias Moers, per recordatori, és el director executiu d’Aston Martin (i accessòriament l’antic director de Mercedes-AMG). No és el seu director tècnic, ni el seu cap de desenvolupament xassís. És el “gran jefe”. No intentarem entendre per què considera que la posada a punt forma part de la seva feina, però almenys no se’l pot acusar de no prendre el seu paper de debò..
Quin és el resultat?
Un DBX nou. Més radical, més “agressiu. Gairebé un Aston Martin d’un nou gènere, d’altra banda, si examinem el catàleg actual. Aston Martin presenta la seva DBS Superleggera com «una bèstia amb un amb traje» (a brute in a suit).
En altres paraules, continua sent una GT, peró un GT de luxe, refinat, potent. Ens fa pensar en el Vantage F1 Edition. Tot i que aquí parlem d’un SUV…
És potser una pista sobre la direcció que Aston seguirà amb els seus futurs supercars de motor central que arribaran després de la Valquíria (això és per a finals d’any).
Aquesta brutalitat està ara més en línia amb la d’un Lamborghini Urus, o de les versions més potents d’un Porsche Cayenne. Atenció, el DBX 707 no deixa de banda la comoditat. És una combinació de soroll, d’actitud, de velocitat i de precisió.
I del motor que se’n diu?
El DBX707, porta un V8 4.0 biturbo guanya així 157 ch i 200 Nm sobre el model base del DBX. És el punt de partida d’una reacció en cadena que inclou un frontal amb calandra ampliada per a un millor refredament, una nova versió d’embragatge unit a la caixa automàtica de nou velocitats (la de la Mercedes-AMG E63 S). També porte unes llantes de 23 polzades (opcionals), els frens carboni-ceràmic de sèrie (420 mm al davant i 390 mm al darrere) que redueixen el pes de 40 kg, el pas de roda ampliat de 60 mm, i amb una suspensió revisada i un difusor posterior que fa la impressió que el “pato Donald” està atrapat sota l’escut. No oblidem tampoc que el cotxe guanya amb el launch control, per un 0 a 100 km/h en 3,3 s (- 1,2 s). El DBX 707 va també 19 km/h més ràpid en velocitat punta (310 km/h).
Per tant, el xassís s’ha treballat en el xassís?
La duresa del xassís mostra que no es transmet la potència del cotxe com ho faria un Urus. Triga una mica a fer arrancar els turbos, i després es para a 7.000 tr/min (un sistema de limitació, no és el ruptor). Això si mentre va pujant l’agulla de les revolucions, se sent el poder del motor V8 a través dels tubs d’escapament.
I quan es nota el seu poder?
És divertit. En el mode Sport (hi ha un nou selector rotatiu a la consola central per canviar entre els modes de conducció), el 707 envia el 95% par a l’eix posterior. Si l’hi dones un bon cop de gas a aquest mastodont se li en va el cul, amb la mateixa gràcia que si fos un Mazda MX-5.
Sovint als cotxes amb transmissió integral, els hi falta un tacte més natural, però al DBX no l’hi falta res. És un cotxe que aconsegueix mantenir estabilitat, ja que transfereix part del par a l’eix de davant, continua sent estable, previsible, intuïtiu.
Fins i tot quan fa les coses es posen més sèries, el DBX 707 passa les corbes amb precisió, les quatre rodes funcionen en perfecta harmonia. El DBX mostra una admirable resistència al subviratge, però l’hi faria falta una direcció més consistent per sentir millor les forces colossals en joc.
Globalment, aquest artefacte enllaça les torres de pista amb una precisió i un talent que supera tot el que s’imaginaria per part d’un SUV Aston Martin. És aquesta agilitat de cada moment que fa sortir realment el DBX 707 del lot. L’equilibri i la reactivitat són sublimes,
Alguns punts febles? No sembla que en tingui gaires, fa la impressió que no s’han fet gaires sacrificis, en matèria de comoditat o d’insonorització. Si viatges amb la família, els passatgers no es queixaran.
D’altra banda, si ho comparem amb l’Urus, tens el risc de tenir un mal de cap bastant ràpidament degut al soroll. L’estructura reforçada permet a les rodes treballar millor i a la suspensió reaccionar amb més progressivitat. Esperem que el DBX estàndard també pugui beneficiar-se d’aquestes millores.
I els frens?
Els frens són satisfactoris donat la massa pesada del vehicle de prop de 2,2 tones, però no és excepcional. La resistència, això sí, és sorprenent. El pedal continua sent ferm, i estem en confiança.
En resum, 310 km/h, és a penes uns quants km/h més que un Bentley Bentayaga Speed (306 km/h) o un Lamborghini Urus (305 km/h), a més que aquest any, hauria d’arribar un Urus sobre vitaminat i el Porsche Cayenne Turbo GT ja és més ràpid. No obstant això, si ens parem a les seves característiques, i al seu carisma, l’Aston Martin DBX 707 té tot el seu lloc en la graella.
